viernes, 19 de marzo de 2010

Poesia Dadaista


Jo tenia un lloro
que se n'anava a la cuina
quan es feia fosc,
menjava quan tenia set
i bevia quan tenia gana.
Quan va voler se'n va anar a la Xina
a buscar la llora Fina.
Els dos lloros se'n van anar a la perruqueria
a tenyir-se les seves plumes destenyides.

No hay comentarios:

Publicar un comentario